A la Diana, que és enginyera agrònoma, la preocupava la conservació de la fruita al seu país. Va deixar el seu Bogotà natal i va venir a investigar-ho a Catalunya. Semblava que havia de ser un trasllat temporal, però al final ha acabat vivint aquí, fent arrels també en la pagesia local. S'ha casat amb en Xavier, que és fill de pagesos i treballa com a assessora a la cooperativa d'Artesa de Lleida. Amant dels costums colombians, els barreja sempre que pot amb les tradicions gastronòmiques.

Fathy Khdirat pertenece a una familia de campesinos que ha vivido durante muchos años en Bardala, al norte del Valle del Jordán, Palestina. Fue el alcalde electo del Valle del Norte del Jordán de 1996 a 2006, cuando se retiró. Durante los últimos 10 años ha trabajado para muchas ONG en Palestina: Los Comités Palestinos de Ayuda Agrícola, el Observatorio de Palestina, Stop the Wall y la Agencia de Desarrollo Ma'an. También, él ha sido uno de los impulsores del movimiento de Solidaridad del Valle del Jordán.

Més enllà del seu passat colonial i les grans plantacions de cacau que encara s’hi conserven, l’illa de Sao Tomé atresora una cultura rica, vitalista i una cuina condimentada que l’Osvaldo ha aconseguit reproduir a casa seva, a Barcelona. L’esperit del reciclatge també és present en un territori on l’insularitat no sempre atorga els recursos adequats. L’Osvaldo mateix ho va viure de petit. Ara, que és enginyer informàtic, continua reivindicant aquesta actitud tan valorada avui dia.

Hi ha una certa tendència a confondre la cultura alemanya i l’austríaca. I de fet hi ha molts elements que els són comuns, però aviat es veu, si es té ocasió, que són força diferents. Si més no, això és el que podem deduir coneixent l’Úrsula i en Hans, dos austríacs que fan classes d’alemany a Manresa i que ens endinsaran en la cultura gastronòmica del seu país, amb plats com el hackbraten mit blaukraut, a base de col i de carn. Amb ells també farem un dels pastissos més populars d’Àustria, el nussstrudel.

Un nou país, un nou clima, nous amics, família i feina. En pocs anys, la vida d’en Moussa ha canviat de dalt a baix. Tot i això, el record de Dakar, del barri de Yembel on vivia, dels seus nombrosos germans, continua molt present a Lleida. Una de les coses que més li agrada ara és donar a conèixer la seva cultura als nous amics.

Tots sabem que el menjar forma part de l’expressió cultural dels pobles. La Rosi, a més, dedica bona part de la seva vida professional al seu estudi. Va començar a Mèxic DF, la seva terra, va seguir a diferents països de Llatinoamèrica i des de fa uns anys, a Barcelona. Però en el món de la gastronomia no només es viu de teoria i el que més li agrada a la Rosi és la cuina en si, la que omple els fogons de cassoles i l’obrador d’estris com el molcajete o les tortilleras.

Espai Avinyó – Llengua i Cultura
C/ d’Avinyó, 52 08002 Barcelona
http://blocs.cpnl.cat/espaiavinyo/

T'embarcaries en una relació amorosa amb una persona d'un altre país, cultura, llengua o religió? Series capaç de fixar el teu lloc de residència a l'altra punta del món per amor? Els cursos de llengües a l'estranger, els viatges turístics i professionals o internet, obren la porta a l'amor universal. Les unions interculturals, lligades al fet migratori, són cada vegada més nombroses i aniran a l'alça de manera imparable en aquest segle XXI. Diu la cançó que "money makes the world go" (els diners mouen el món) però, sens dubte, l'amor també el mou.

Espai Avinyó – Llengua i Cultura
C/ d’Avinyó, 52 08002 Barcelona
http://blocs.cpnl.cat/espaiavinyo/

Aquesta mostra pretén impulsar la reflexió entorn de la paraula com a base de la llengua i de la comunicació, i com a potenciadora de vincles de sentiment de pertinença: tots parlem, cantem, escoltem, escrivim, pensem…

Les persones originàries de Bangla Desh que viuen a Catalunya formen una comunitat molt present al Raval de Barcelona, la zona de la ciutat on més es deixa notar la seva activitat, eminentment comercial. El barri és avui dia un “territori d’al·luvió”, on la gent, que hi arriba des de diferents països, ha acabat coformant un delta cultural, ric i fèrtil, que ens portarà en aquest capítol les aromes i els sabors del golf de Bengala.

Quan en Liam va arribar a Barcelona procedent del comtat de Wicklow, es va proposar integrar-se en la cultura local. Ens ho explica des del barri on viu, el Raval, un barri on les diferents cultures han après a organitzar-se en comunitats: “Si vols viure i treballar en un país, hi has de conviure, no pots aïllar-te.” De Catalunya, a part de l’idioma, també ha après a estimar-ne els plats, més variats, reconeix, que a Irlanda.

L’Alena és originària de Gómel, una regió al sud-est de Bielorússia que també dóna nom a la seva ciutat, la segona en importància del país. Gómel ha sabut combinar el teixit urbà i el rural, de manera que les cases disposen d’hort i espai per als animals. Aquest doble entorn, ciutadà i agrari, ha enriquit la personalitat d’uns receptaris que segueix cuinant al Vendrell, la seva població adoptiva. Gràcies a l’herència rural, l’Alena va aprendre a aprofitar-ho tot del porc, una carn indispensable al país.

"Cultures Viatgeres" és l'experiència de viure la interculturalitat,
acostant-nos a les cultures amb les que convivim cada dia per aprendre
d'elles i aportar per construir-ne de noves dia a dia, trobar-nos, reconeixent la riquesa de la pluralitat i la diversitat d'identitats, mitjançant el respecte i la solidaritat.

En aquesta experiència musical, social i cultural han participat,a més de Dani Caracola & La Banda de Ida y Vuelta, uns 40 músics de
diversos orígens, com ara Àfrica, Amèrica o Europa, especialment de
Llatinoamèrica i la Conca Mediterrània. Entre moltes altres coses, hem