L'Institut Diversitas a través de l'Àmbit d'Investigació i Difusió Maria Corral, organitzen el 201 Sopar Hora Europea. Un esdeveniment que mescla gastronomia amb un seguit de participacions d'experts en la matèria, seguides d'una taula rodona on tothom hi podrà participar.

Per a més informació us podeu posar en contacte amb nosaltres o dirigir-vos a la nostra pàgina web: http://www.ambitmariacorral.org

Els éssers humans compartim la major part de la nostra estructura biològica i genètica, però també –al llarg de milions d’anys– hem desenvolupat nombroses adaptacions físiques, psicològiques i culturals que ens converteixen probablement en l’espècie més diversa de tots els éssers vius.

«Únics i irrepetibles» i al mateix temps, profundament interdependents: «sóc perquè som», segons una dita africana. Unicitat i alteritat, principis inseparables que constitueixen la nostra condició de possibilitat.

Des que naixem i durant els primers anys de vida som totalment dependents de les persones adultes que ens envolten. Sense elles simplement moriríem. I justament és en aquest període que també es construeixen els fonaments de la nostra personalitat. Els contextos socials que més tard habitarem fan la resta: família, amics, barri, escola, institut, universitat, feines, viatges, etc.

Tots aquests elements es materialitzen en la nostra identitat: aquells espais on la individualitat i la col·lectivitat es barregen de maneres imprevisibles, formant curiosos colors que –a més i per sort– van canviant a mesura que anem sumant anys.

Com més diversa sigui la paleta de «colors» que ens conformi, més grans seran les nostres possibilitats de percebre el món des de diferents perspectives i matisos. No és el mateix créixer i viure en un poble de 2.500 habitants, a una hora de la ciutat més propera, sense cotxe ni telèfon i on tothom és descendent de pares i avis nascuts –com a màxim– a trenta quilòmetres a la rodona… que créixer i viure en una ciutat de tres milions d’habitants, amb cotxe, televisió, telèfon, ordinador i Internet des de sempre, amb veïns originaris de set països diferents i amb la possibilitat d’anar a l’estranger cada dos anys.

La primera descripció és el retrat de la vida de moltes de les persones que ara tenen més de setanta anys en molts llocs del món; la segona, la de gran part dels que avui tenen menys de vint anys en països rics o en vies de desenvolupament. Podríem autoenganyar-nos i creure que en el primer cas no hi havia diversitat, o bé assumir que hi havia diversitat, però que potser no era tan visible, o més aviat que era diferent.

En qualsevol dels casos, la diversitat ha estat i és un estímul que ens qüestiona i desafia, que tensa els límits i ens obliga a desenvolupar noves formes de veure, d’entendre, de relacionar-nos…, en definitiva, de viure. La diversitat és, per tant, motor de creixement personal i social, font de creativitat, requisit per a la innovació. Els que ho han entès, ja fa anys que van començar a gestionar-la i promoure-la, fins i tot amb el propòsit de generar riquesa econòmica; molts altres, però, estan a mig camí entre les seves pors i prejudicis i les evidències socials que els interpel·len a deixar llast i fer un pas cap a l’acceptació.

No cal dir que aquest canvi de perspectiva no és gens fàcil, sobretot quan la diversitat deixa de ser un concepte abstracte i ens toca viure-la de «portes endins». Aleshores és quan comencen a trontollar les nostres creences, emergeixen les pors o queda en evidència la nostra ignorància…, llavors correm el risc de defensar-nos amb l’exèrcit d’ismes que al llarg de tota la història ens ha servit com a talaia contra la diferència: racisme, sexisme, classisme, entre altres. Tots plegats, fruit d’una alterofòbia marcada amb un ferro roent (o potser hauríem de dir «amb la cultura»?) en el nostre inconscient.

Reconèixer aquesta dificultat no ha de ser pas excusa per a desanimar-nos; més aviat al contrari, ha de ser una crida a conèixer aquelles diferències que més ens interpel·len, i de passada, eixamplar la nostra capacitat de comprensió i empatia.

Tal com assenyala el títol, en aquesta trobada volem afirmar la riquesa de la diversitat. I ho volem fer fugint de qualsevol idealització, conscients de la dificultat que comporta, però sense oblidar el fonament ètic en el qual se sustenta. Sobre aquesta base, proposem alguns interrogants per a motivar el diàleg: quins arguments poden aportar les diferents disciplines per a sostenir la riquesa de la diversitat?, en quines experiències es basen aquests plantejaments?, quins reptes planteja la convivència en la diversitat? i quines eines personals i socials es necessiten per a posar-la en pràctica?

Convidats especials:

Miquel Àngel Essomba i Gelabert, Director del Centre UNESCO de Catalunya

Lola López i Fernández, Antropòloga. Coordinadora del Centre d’Estudis Africans i Interculturals

Pedro Moral i Castrillo, Professor de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona

Rodrigo Prieto i Drouillas, Doctor en Psicologia Social

Moderadora: Assumpta Sendra i Mestre, Professora de la Facultat de Ciències de l’Educació, Blanquerna-URL